Quan la crítica posa la banya en un forat,
en aquest cas pren part a favor d’un compositor, ja l’hem feta bona.
Tots els llibres d’Història, totes les Vikipèdies d’Internet
només veuen com a estrella del post-Romanticisme de Lieder, Hugo Wolf. Un
radical wagnerià que considerava la música anterior a Wagner com a inferior i
que es negava a estudiar-la de manera disciplinada.
La fama de Wolf rau més en la seva personalitat trepidant,
excèntrica o depressiva que no pas en la seva música ja que ha quedat en un
segon pla.
Wagner que era el seu ídol i no per això la seva música
hauria de ser considerada millor com a compositor de Lieder -lieder de manera tradicional: Veu i piano-. Té algunes
col·leccions importants però per això se l’hauria de sobrevalorar tant. Potser
per alguns crítics de l’època aquella música era trencadora i es mereixia un
lloc important...
Passa quelcom semblant amb els artistes contemporanis o historiadors
de l’art que només veuen com a Tòtems la producció artística de la Modernitat més radical
i menysvaloren l’Academicisme. Vaja, que l’art contemporani va néixer per
generació espontània!
L’art actual igual com el mirall musical no tenen sentit
per molt trencadors que siguin. Per molt radicals...passaran com mer assajos
malsonants, experiments sonors que faran anar de corcoll les paraules dels crítics
disposats a vendre’s l’ànima a canvi d’una glòria no merescuda dels
compositors.
Hugo Wolf, per a mi, no li arriba a la sola de la sabata a
Wagner.
Hugo Wolf: Goethe Lieder. Alguns exemples....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada