Mahler va ser un seguidor a certa distància de Wagner, tot i
considerar-lo Post-Wagnerià.
Té un estil molt propi malgrat la seva harmonia estigui emparentada
amb els compositors més clàssics alemanys com Bach o de l’escola Vienesa:
Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert o de la tradició romàntica de Mendelssohn i
Schumann. Però a qui deu tota l’herència és de Wagner.
Es considera Mahler una frontissa entre la tradició romàntica i la
moderna. Va influir a Strauss. Aquest fins i tot l’homenatjarà amb una simfonia...
És un compositor típicament romàntic pel que fa a la utilització dels
Lieder com a font d’inspiració a l’hora de compondre les seves simfonies de
gran extensió.
Els Lieder sempre van per davant de qualsevol obra simfònica i a més són
orquestrals, igual que Wagner. Tenen un caient dramàtic important més accentuat
que en l’obra operística del seu predecessor.
Cal dir que els seus Lieder obren la porta a les simfonies. Wunderhorn
inicien la Tità
i tantes altres. Lieders eines fahrenden Gesellen, també.
Pels consagrats a la seva música consideren que Das Lieder
von der Erde és l’obra més coneguda i important.
Però per veure la relació entre Poesia i Música cal escoltar l’obra
primerenca ja que és allà on trobem la veritable connexió amb la generació
posterior.
Gustav Mahler: Lieders eines fahrenden Gesellen.
Kindertotenlieder.
Das Lieder von der Erde (selecció).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada