Després de fer un flash back al passat, tornem al Lied Romàntic a la
resta de països europeus, principalment, França, Anglaterra, Catalunya ja que
el lied d’aquests països deriven del Madrigal italià i de la Chanson Francesa.
A França hi tenim Fauré, l’iniciador de la Música culta coneguda amb
el nom de Melódie. Primer sota la influència de Gounod i després ell
sol, ens presenta una sèrie de cançons molt delicades. Les més conegudes són “A
bord de l’eau” i “Les berceaux”, composta el 1878.
Fauré: “A bord
de l’eau”.
“Les berceaux”.
També cal dir que
té molta obra coral amb orquestra –religiosa i profana- la més coneguda és la Pavane -com
també el seu Rèquiem-.
Fauré: Pavane.
Debussy, fins i tot amb les cançons utilitza el mateix llenguatge
pianístic de l’escala pentatònica. Molt suggerent, exòtica amb què la llengua
francesa hi ajuda molt i, plena de modernitat, pels girs tonals. Fins i tot en
alguns casos experimenta amb girs wagnerians, però són passatgers...
Debussy: Mélodies
A Anglaterra hi ha poca producció de veu i piano, el nom que sona més
és Britten tot i que també hi ha Ralf Vaughan Williams, però aquest darrer més
que lieder tenim música per a corals i és d’allò més clàssic i concertant.
Marxa de la dissonància de Britten, essent molt polifònic i quadrat que
contrasta molt amb l’època en què va ser escrit.
R.V. Williams: Linden
Lea. A Capella.
Benjamin Britten Té de tot. Música coral religiosa i algunes cançons o
lieder inspirats en el folklore anglès –una mica com R.V. Williams- però aquest
va aprofundir més en aquest aspecte perquè va estudiar en profunditat la música
dels músics del passat: Purcell i Dowland –madrigalista- en què en va extreure
melodies per fer-ne obres.
Benjamin Britten: The Ash Grove.
Eduard Toldrà és un dels compositors amb més renom del renaixement
musical de Catalunya. L’etapa més prolífica van ser els anys en què Europa
estava sumida en La Gran Guerra
i, un gran exponent del Noucentisme musical. Té un estil propi i el consideren
com el creador del Lied català a diferència d’altres compositors que segueixen
altres models europeus ja preestablerts, siguin madrigalistes o wagnerians.
Eduard Toldrà: Menta, farigola, ruda i romaní.
Cançó de passar cantant.
La cançó de
l’oblit.
Un altre
compositor català és Frederic Mompou. Les seves influències cal cercar-les a la
música francesa, concretament l’Impressionisme i, d’Erik Satie. Hom li defineix la música com a
intimista i delicada o com un gran miniaturista per la seva brevetat.
Mompou: Damunt
de tu, només les flors.
demà el tornarè a gaudir
ResponElimina