divendres, 11 d’octubre del 2013

Romanticisme madur.



Hom el coneix només per la seva música instrumental: Pel seu concert per a violí, genial; pel seu primer concert per a piano on sembla ser dedicat a Schumann, mort feia poc; el seu Rèquiem Alemany –amb lletra de textos de Luther-, les 4 simfonies, dues obertures magistrals, trios i quartets de corda; quintets per a piano o clarinet, sonates per a violí i clarinet o els intermezzi per a piano sol..., però ningú li sabria anomenar cap lied seu.
Estic parlant de Johannes Brahms. Bé, alguns sí perquè li he manllevat una part d’un lied: “Sogar im Traum” però té una extensa producció de lieder enorme que se’m fa impossible  posar-ne un d’exemple. Té de tot. Molt més que no pas música instrumental i a més, molt poc conegut. Lieds per a veu masculina i piano, femenina, duets, quartets amb piano o a capella, acompanyats per orgue, lieds per a cor mixt i orquestra...No hi ha cap Opus de la seva obra que no hi hagi una col·lecció de lieds.
La seva música és intimista, intensa, sensible, emocionant, suggerent, poètica i encara que no ho sembli, molt clàssica. Petits bombonets poètics acompanyats d’una alenada musical que entren molt bé.
Cada col·lecció de lieder té un tipus de música.  És a dir, que la música s’adapta al text.
I per comprovar-ho, us selecciono 14 Volkskinderlieder –cançons populars per a nens- i una col·lecció Op. 59.
Johannes Brahms: 14 Volkskinderlieder.
                                  8 Lieder. Op. 59. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada