Només es dóna al
Romanticisme.
Abans trobem corals lligats a la Religió catòlica o Luterana, polifònics, tant si
són motets A Capella, parts de Misses o Oratoris com cantates profanes o
Òperes, però un poema solt per a coral i orquestra hem d’esperar primer amb
Beethoven amb la seva Fantasia Coral o part de la Novena simfonia amb l’Himne
de l’Alegria de Schiller.
Però qui ho inicia
és Schubert amb un lieder de temàtica profana/mitològica: Els esperits sobre
les aigües amb text de Goethe. Cor masculí i orquestra perquè la resta de
corals són a capella i de temàtica religiosa o almenys els més coneguts i
enregistrats.
Un altre compositor del romanticisme ple que s’hi dedicarà plenament
és Brahms que en el seu catàleg d’Opus n’està farcit. Molts d’ells són a
capella, per a cor masculí, mixt o amb orquestra. El cant del destí i Nänie.
Amb Mahler, farà ús dels procediments dels compositors romàntics a l’hora
de compondre simfonies: basar-se en lieds, poemes, tant si són obres plenament
simfòniques com la Tità
(Wunderhorn) o la 2a., 3a. i la 8a. ....
Beethoven: Fantasia Coral, Op.80.
Schubert: Gesang der Geister über der Wassen, D. 714. (cor
masculí).
Brahms: Schicksalslied, Op. 54. (Baríton i cor mixt). (Cant del
destí).
Nänie, Op.82
(cor i orquestra). Text de Schiller.
http://opus-brahms.blogspot.com.es/2011/02/opus-82-nanie-para-coro-y-orquesta.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada