En els madrigals dels segles XIV i XV era la repetició de tornada
al final de cada vers d’un madrigal.
Al segle XVII s’utilitzava per designar la tornada al final d’una ària.
Al Barroc, aquest terme va canviar de significat. S’utilitzava en un passatge
important on s’intercalava amb un solo o una ària: Aquest tema sempre és
interpretat amb un Tutti, es repetia amb diferents tonalitats. En la Música instrumental, va ser
pràctica molt comú amb Bach.
Amb el Classicisme, aquesta forma repetitiva va ser substituïda pel
Rondó: Forma musical que intercala un mateix tema entre seccions diferents i
contrastants, en la mateixa tonalitat.
El Ritornello es representa gràficament amb aquestes figures damunt
del pentagrama.
GRÀCIES
ResponElimina