Escola wagneriana.

Wagner va ser l’impulsor d’una nova manera de fer música. Tots els que s’aixoplugaven sota el seu paraigües musical s’anomenaven Escola Avantguardista oposada de la tradició clàssica, encapçalats per Brahms, el violinista Joachim i el crític musical Hanslick. L’Escola de Tradició Clàssica eren seguidors dels patrons deixats per Beethoven i els avantguardistes  volien anar més enllà. I ho van aconseguir.

Wagner només se’l coneix per la seva producció operística, alguna simfonia, l’Idil·li de Siegfried, una serenata per a cordes dedicada a la seva dona. Però Wagner també té uns quants lieder. Die Wesendonck-Lieder. Aquests lieder donen el tret de sortida per altres seguidors de la seva escola: Hugo Wolf, Mahler  i Strauss.

L’única diferència que tenen aquests lieder és que són per a veu femenina –mezzo, tot i que en segons compositors, la podrà fer un tenor o baríton- i orquestra simfònica.  Són d’una autèntica sensibilitat extrema que només Strauss els podrà superar.

Els Lieder Wesendonck de Wagner estan dedicats a Mathilde Wesendonck, una poetessa menor alemanya que va tenir un idil·li amb Wagner els quals aquests lieder estan basats amb poemes seus. Però deixant de banda aquest fet anecdòtic, són molt més reeixits que moltes de les seves òperes.

Wagner: Die Wesendonck Lieder.

https://www.youtube.com/watch?v=LerHPfjA51U

Cal dir que la intèrpret d'aquests lieder és especialista en Wagner i els seus seguidors. Té una veu magnífica i clara. És Mezzo. Anne Sofie von Otter. 

Escolteu-los bé perquè hi haurà un tret important que es repetirà en d'altres compositors posteriors....