Un compositor Romàntic per excel·lència ja que basa moltes obres en
melodies o cançons tradicionals.
També té dues suites de danses russes i sueques respectivament. Una
fantasia per a violí i orquestra amb aires escocesos –igual que Mendelssohn amb
la seves simfonies, Escocesa o Italiana-. Però Max Bruch va més enllà.
Copia de Mendelssohn ja que ell mai copiarà una cançó literalment per
després fer-ne una peça, sinó que n’extraurà l’essència, el ritme. El que
inicia Mendelssohn serà una tònica musical posterior. Amb Liszt i Smetena amb
els seus poemes simfònics, Dvorak amb les seves incursions al món eslau o
indígena americà o el nòrdic Grieg. Gairebé tots, van crear escola a través de
les melodies del seu entorn o dels països que visitaven, deixen la cançó/lied i
s’endinsen en l’essència que la mateixa música els proporciona. De fet, la
melodia tradicional no deixa de ser una cançó sense lletra; pot ser una dansa....
Max Bruch trenca amb el que feia Brahms i la resta de compositors més antics...
Bruch: Kol Nidre (variacions sobre un cant sinagogal jueu, fet
expressament per la comunitat jueva de la seva ciutat). Cantat per Iom Kippur
–dia del Perdó, un parell de setmanes posterior del cap d’Any, entre setembre i
octubre-.
Kol Nidre: Per a
violoncel i orquestra. Tema amb variacions.
Bruch: Melodia sueca: Ack Värmeland Du Sköna.
Bruch: Concert per a viola i clarinet. (Primer Moviment).
