A anys llum de Mahler hi trobem Richard Strauss.
Els seus Lieder per a veu i orquestra sobresurten de la resta de
compositors ja considerats moderns. Mahler es queda petitonet al seu costat,
malgrat Strauss li copia parcialment la instrumentació orquestral en un dels
lieds més bonics que s’han escrit mai en la Història de la Música.
Cal dir que la columna vertebral que uneix Mahler i Strauss és Wagner.
Mahler copia a Wagner i Strauss a Mahler. El denominador comú dels Lieder de
Wagner està en l’orquestració: un violí fent la melodia en agut sobresurt com
un cant angelical per sobre la veu de mezzo. Aquest aspecte el trobem a l’Adagietto
de la 5a. Simfonia de Mahler i a Morgen.
Però Strauss ho culmina, amb aquest lied, perfecciona la Sublimitat musical.
Amb l’excusa que la dona d’Strauss era soprano, li dedica una
col·lecció deliciosa: Opus 27.
Op. 27...1, 2 i 4
(Morgen)
Strauss: Els 4
darrers Lieder. (1948)
Frühling.
September.
Beim Schlafengehen.
Im Abendrot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada