divendres, 1 de novembre del 2013

Max Bruch, Música com a Essència



Un compositor Romàntic per excel·lència ja que basa moltes obres en melodies o cançons tradicionals.
També té dues suites de danses russes i sueques respectivament. Una fantasia per a violí i orquestra amb aires escocesos –igual que Mendelssohn amb la seves simfonies, Escocesa o Italiana-. Però Max Bruch va més enllà.
Copia de Mendelssohn ja que ell mai copiarà una cançó literalment per després fer-ne una peça, sinó que n’extraurà l’essència, el ritme. El que inicia Mendelssohn serà una tònica musical posterior. Amb Liszt i Smetena amb els seus poemes simfònics, Dvorak amb les seves incursions al món eslau o indígena americà o el nòrdic Grieg. Gairebé tots, van crear escola a través de les melodies del seu entorn o dels països que visitaven, deixen la cançó/lied i s’endinsen en l’essència que la mateixa música els proporciona. De fet, la melodia tradicional no deixa de ser una cançó sense lletra; pot ser una dansa....
Max Bruch trenca amb el que feia Brahms i la resta de compositors més antics...
Bruch: Kol Nidre (variacions sobre un cant sinagogal jueu, fet expressament per la comunitat jueva de la seva ciutat). Cantat per Iom Kippur –dia del Perdó, un parell de setmanes posterior del cap d’Any, entre setembre i octubre-.
             Kol Nidre: Per a violoncel i orquestra. Tema amb variacions.

Bruch: Melodia sueca: Ack Värmeland Du Sköna.
Bruch: Concert per a viola i clarinet. (Primer Moviment).


diumenge, 27 d’octubre del 2013

Brahms, Regenlied



Brahms, Regenlied.
Un altre compositor del que sí sabem amb seguretat que reutilitzava els lieder per a altres composicions, era Brahms.
Utilitza la melodia del lied Regenlied per desenvolupar-lo en un tercer moviment per una sonata per a violí i piano, la  núm. 1.
Brahms: Regenlied, lied. Op.59
                Sonata per a violí i piano Regenlied Op. 78

Mendelssohn, Amén de Dresden.



Mendelssohn, Amén de Dresden.
Inicialment va ser una composició Coral –de Johann Gottlieb Nauman- per a la Capella Reial de Saxònia, que s’utilitzava en els serveis religiosos però, amb el temps es va popularitzar tant al ritu catòlic com al Luterà i, va ser Mendelssohn el primer en utilitzar-lo com un dels motius simbòlics en la Simfonia Reforma. Es pot dir que realment no és una cançó/lied o himne religiós sinó una secció de notes entonades per un Cor.
 (Compàs 4/4. Dos bemolls a l'armadura, SI i LA. 2 negres: SI SI...| corexeres: DO RE MI FA| 1 rodona FA // 2 negres: MI MI| corxeres: MI FA SOL LA | 1 rodona: SI = tocat conjuntament amb un acord d'una quinta).


Mendelssohn: Simfonia la Reforma. Op. 107
https://www.youtube.com/watch?v=xAHuYImgc7E     (a partir del minut 2:40)

divendres, 25 d’octubre del 2013

Schubert: La Mort i la Donzella.



Si Mozart usava Un Bacio di mano com a tema del primer moviment de la Simfonia Júpiter, Schubert utilitza un lied per a la Música de Cambra: Quartets o Quintets.
Segons ell, li donava més amplitud temàtica: això volia dir que ho podia desenvolupar més, normalment com a tema amb variacions. Ho feu amb Die Forelle amb l’aplicació de tema amb variacions al Quintet i “La Mort i la Donzella” amb forma de quartet de corda, en el segon moviment.
 Schubert: El lied. Der Tod und das Mädchen. D. 531
                El Quartet. Der Tod und das Mädchen. D. 810

dilluns, 21 d’octubre del 2013

De la Cançó a la Simfonia.

Mozart, el Romàntic.


Moltes vegades se’ns ha dit que Mozart ens anticipa un romanticisme encara llunyà per crear simfonies per què sí, per plaer, pel propi gaudi d’un mateix. Així fou amb les dues simfonies en sol menor- la 25 i la 40-, però els entesos, els que fan llibres d’història de la música, ens diuen que Mozart anticipa el Romanticisme amb un aspecte d’usar una ària o cançó* per fer-ne després un tema d’una simfonia.
Estem parlant de l’ària o cançó un bacio di  mano de l’Òpera còmica “La Gelosie Fortunate” (KV 541) que Mozart reutilitza com a tema secundari al primer moviment de la Simfonia Júpiter, núm. 41, KV 551.
Primer, l’ària còmica: amb el que hem de prestar atenció és el fragment cantat on apareix musicalment el tema que reutilitza Mozart a la Simfonia. Voi siete un potondo, mio caro Pompeo, l’usanze del mondo andate a studiar, andate, andate, andate a studiar, andate, andate, andate a studiar.
Segon, el primer moviment de la Simfonia Júpiter KV. 551.


*Historía de la música occidental, 2: Donald J. Grout, Claude V. Palisca. Ed. Alianza Música.


diumenge, 20 d’octubre del 2013

Lieder Corals.



Només es dóna al Romanticisme.
Abans trobem corals lligats a la Religió catòlica o Luterana, polifònics, tant si són motets A Capella, parts de Misses o Oratoris com cantates profanes o Òperes, però un poema solt per a coral i orquestra hem d’esperar primer amb Beethoven amb la seva Fantasia Coral o part de la Novena simfonia amb l’Himne de l’Alegria de Schiller.
Però qui ho inicia és Schubert amb un lieder de temàtica profana/mitològica: Els esperits sobre les aigües amb text de Goethe. Cor masculí i orquestra perquè la resta de corals són a capella i de temàtica religiosa o almenys els més coneguts i enregistrats.
Un altre compositor del romanticisme ple que s’hi dedicarà plenament és Brahms que en el seu catàleg d’Opus n’està farcit. Molts d’ells són a capella, per a cor masculí, mixt o amb orquestra. El cant del destí i Nänie.
Amb Mahler, farà ús dels procediments dels compositors romàntics a l’hora de compondre simfonies: basar-se en lieds, poemes, tant si són obres plenament simfòniques com la Tità (Wunderhorn) o la 2a., 3a. i la 8a. ....
Beethoven: Fantasia Coral, Op.80.
Schubert: Gesang der Geister über der Wassen, D. 714. (cor masculí).
Brahms: Schicksalslied, Op. 54. (Baríton i cor mixt). (Cant del destí).
                Nänie, Op.82 (cor i orquestra). Text de Schiller.
http://opus-brahms.blogspot.com.es/2011/02/opus-82-nanie-para-coro-y-orquesta.html

dijous, 17 d’octubre del 2013

Punt i seguit: El Lied a la resta d’Europa.



Després de fer un flash back al passat, tornem al Lied Romàntic a la resta de països europeus, principalment, França, Anglaterra, Catalunya ja que el lied d’aquests països deriven del Madrigal italià i de la Chanson Francesa.
A França hi tenim Fauré, l’iniciador de la Música culta coneguda amb el nom de Melódie. Primer sota la influència de Gounod i després ell sol, ens presenta una sèrie de cançons molt delicades. Les més conegudes són “A bord de l’eau” i “Les berceaux”, composta el 1878.
Fauré: “A bord de l’eau”.
             “Les berceaux”.
També cal dir que té molta obra coral amb orquestra –religiosa i profana- la més coneguda és la Pavane -com també el seu Rèquiem-.
Fauré: Pavane.

Debussy, fins i tot amb les cançons utilitza el mateix llenguatge pianístic de l’escala pentatònica. Molt suggerent, exòtica amb què la llengua francesa hi ajuda molt i, plena de modernitat, pels girs tonals. Fins i tot en alguns casos experimenta amb girs wagnerians, però són passatgers...
 Debussy: Mélodies

A Anglaterra hi ha poca producció de veu i piano, el nom que sona més és Britten tot i que també hi ha Ralf Vaughan Williams, però aquest darrer més que lieder tenim música per a corals i és d’allò més clàssic i concertant. Marxa de la dissonància de Britten, essent molt polifònic i quadrat que contrasta molt amb l’època en què va ser escrit.
R.V. Williams: Linden Lea. A Capella.

Benjamin Britten Té de tot. Música coral religiosa i algunes cançons o lieder inspirats en el folklore anglès –una mica com R.V. Williams- però aquest va aprofundir més en aquest aspecte perquè va estudiar en profunditat la música dels músics del passat: Purcell i Dowland –madrigalista- en què en va extreure melodies per fer-ne obres.
Benjamin Britten: The Ash Grove.

Eduard Toldrà és un dels compositors amb més renom del renaixement musical de Catalunya. L’etapa més prolífica van ser els anys en què Europa estava sumida en La Gran Guerra i, un gran exponent del Noucentisme musical. Té un estil propi i el consideren com el creador del Lied català a diferència d’altres compositors que segueixen altres models europeus ja preestablerts, siguin madrigalistes o wagnerians.
Eduard Toldrà: Menta, farigola, ruda i romaní.
                            Cançó de passar cantant.
                            La cançó de l’oblit.

Un altre compositor català és Frederic Mompou. Les seves influències cal cercar-les a la música francesa, concretament l’Impressionisme i,  d’Erik Satie. Hom li defineix la música com a intimista i delicada o com un gran miniaturista per la seva brevetat.
Mompou: Damunt de tu, només les flors.